Letra original / traducida
Vint-i-un botons
Soc el fill d’un home senzill que dormia coloms amb la mà
Titular d’un càrrec de pes a casa de gent benestant
Capità del silenci quan toca, la mesura perfecta i la puntualitat
Escrivà de paraules senzilles als mots encreuats
Quarts de sis
Ja som a la platja i sembla que tot preparat
Els senyors, el vestit vermell i els núvols que venen de franc
Un pintor de silenci tranquil parla del bell somriure que avui té la llum
I la Cèlia que espera pacient com ho fa de costum
Vint-i-un botons cordats
Un dimarts de primavera
A la riba d’ultramar
On no paren les sirenes
Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles
Canto peces d’un joglar, que aquí on em veieu
Jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu
Vaig pensant
Les coses que penso quan no tinc res més per pensar
Ella riu, i ell fa aquell posat de “tio” seriós i elegant
Gira el vent, el terra se’ns mou, i la Cèlia que es prem el barret contra el cap
Com qui atura una idea que avui li ha donat per volar
Vint-i-un botons cordats
Un dimarts de primavera
A la riba d’ultramar
On no paren les sirenes
Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles
Canto peces d’un joglar, que aquí on em veieu
Jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu
Vint-i-un botons cordats
Un dimarts de primavera
A la riba d’ultramar
On no paren les sirenes
Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles
Canto peces d’un joglar, que aquí on em veieu
Jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu
Autores de la canción: Xavier De La Iglesia / Oriol Aymat
Veintiún botones
Soy el hijo de un hombre sencillo que dormía palomas con la mano
Titular de un cargo de peso en casa de gente acomodada
Capitán del silencio cuando toca, la medida perfecta y la puntualidad
Escrivá de palabras sencillas en los crucigramas
Las cinco y media
Ya estamos en la playa y parece que todo preparado
Los señores, el vestido rojo y las nubes que vienen gratis
Un pintor de silencio tranquilo habla de la bella sonrisa que hoy tiene la luz
Y Celia que espera paciente como lo hace de costumbre
Veintiún botones abrochados
Un martes de primavera
A la orilla de ultramar
Donde no paran las sirenas
Bienvenidos al cielo más alto que han visto nuestras cejas
Canto piezas de un juglar, que aquí donde me veis
Yo soy el señor que sostiene el paraguas mientras baila
Voy pensando
Las cosas que pienso cuando no tengo nada más para pensar
Ella rió, y él hace esa pose de «tío» serio y elegante
Gira el viento, el suelo se nos mueve, y Celia que se pone el sombrero contra la cabeza
Como quien para una idea que hoy le ha dado por volar
Veintiún botones abrochados
Un martes de primavera
A la orilla de ultramar
Donde no paran las sirenas
Bienvenidos al cielo más alto que han visto nuestras cejas
Canto piezas de un juglar, que aquí donde me veis
Yo soy el señor que sostiene el paraguas mientras baila
Veintiún botones abrochados
Un martes de primavera
A la orilla de ultramar
Donde no paran las sirenas
Bienvenidos al cielo más alto que han visto nuestras cejas
Canto piezas de un juglar, que aquí donde me veis
Yo soy el señor que sostiene el paraguas mientras baila