Lluís Llach – Vinyes verdes vora el mar


Vinyes verdes vora el mar

Vinyes verdes vora el mar
Ara que el vent no remuga
Us feu més verdes i encar
Teniu la fulla poruga
Vinyes verdes vora el mar

Vinyes verdes del coster
Sou més fines que la userda
Verd vora el blau mariner
Vinyes amb la fruita verda
Vinyes verdes del coster

Vinyes verdes, dolç repòs
Vora la vela que passa;
Cap al mar vincleu el cos
Sense decantar-vos massa
Vinyes verdes, dolç repòs

Vinyes verdes, soledat
Del verd en l’hora calenta
Raïm i cep retallat
Damunt la terra lluenta;
Vinyes verdes, soledat

Vinyes que dieu adéu
Al llagut i a la gavina
I al fi serrellet de neu
Que ara neix i que ara fina…
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor…
Dins del cep s’adorm la tarda
Raïm negre, pàmpol d’or
Aigua, penyal i basarda
Vinyes verdes del meu cor…

Vinyes verdes vora el mar
Verdes a punta de dia
Verd suau cap al tard…
Feu-nos sempre companyia
Vinyes verdes vora el mar!

Autor: Josep M. De Sagarra


Viñas verdes junto al mar

Viñas verdes junto al mar,
ahora que el viento no remuga,
verdeáis aún más, y todavía
tenéis las hojas miedosas,
viñas verdes junto al mar.

Viñas verdes de la costanera,
sois más finas que la alfalfa.
Verde junto al azul marinero,
viñas con la fruta verde,
viñas verdes de la costanera.

Viñas verdes, dulce reposo,
junto a la vela que pasa;
hacia el mar inclináis el cuerpo
sin encorvaros demasiado,
viñas verdes, dulce reposo.

Viñas verdes, soledad,
del verde en la hora caliente.
Racimo y cepa recortados
sobre la tierra luciente;
viñas verdes, soledad.

Viñas que decís adiós
al laúd y a la gaviota,
y al fino flequillo de nieve
que ora nace y ora muere…
viñas que decís adiós.

Viñas verdes de mi corazón…
cepa adentro se duerme la tarde,
racimo negro, pámpano de oro,
agua roqueado y temor.
Viñas verdes de mi corazón.

Viñas verdes junto al mar,
verdes al romper el día,
verde suave de atardecer…
hacednos siempre compañía,
viñas verdes junto al mar.