Zoo – Esbarzers


Letra original / traducida

Esbarzers

L’olor a podrit de València em posa calent
Expulsat per l’arc de l’estació de tren
Sóc l’últim passatger a l’andana dels teus ulls
L’última xusta banyada, rosella xafigada
Qui collons ha apagat la llum?

Carn de rodalia i AP7
Set voltes per setmana m’enamore del teu peu esquerre i veig
Com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig
L’aguante i el tire cap amunt, oh yeah

A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Que m’ixia de la boca cada volta que l’obria
A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Que m’ixia de la boca cada volta que l’obria

Quan isc a buscar l’alegria
No sé per què acabe sempre en el teu carrer, yeh
Allí es sent una melodia
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers, amunt

Incar-me un garrot i volar, descivilitzar-me
Aprendre a estimar les tares, les turbulències
Descobrir-nos poc a poc les carències
Cuidar als amics com em cuiden ells a mi
Contar-nos les misèries amb formatge pa i vi

Esnifar la vida amb turulo compartit
Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits
Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues
Raconets ocults, cicatrius i tatuatges

Soltaves poesia en totes les mirades
Jo tenia les entranyes plenes de deixalles
I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Que m’eixia de la boca cada volta que l’obria

Quan isc a buscar l’alegria
No sé per què acabe sempre en el teu carrer, yeh
Allí es sent una melodia
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers

Quan isc a buscar l’alegria
No sé per què acabe sempre en el teu carrer, yeh
M’acoste allí quan mor el dia
I tu sempre m’arreplegues l’ànima dels peus

Quan isc a buscar l’alegria
No sé per què acabe sempre en el teu carrer, yeh
Allí es sent una melodia
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers

Quan isc a buscar l’alegria
No sé per què acabe sempre en el teu carrer, yeh
M’acoste allí quan mor el dia
I tu sempre m’arreplegues l’ànima dels peus

Quan isc a buscar l’alegria
No sé per què acabe sempre en el teu carrer, yeh
Allí es sent una melodia
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers

Quan isc a buscar l’alegria
No sé per què acabe sempre en el teu carrer, yeh
M’acoste allí quan mor el dia

I tu sempre m’arreplegues l’ànima dels peus

Autor: Arnau Gimenez Sanchez


Zarzas

El olor a podrido de Valencia me pone caliente
Expulsado por el arco de la estación de tren
Soy el último pasajero en el andén de tus ojos
La última «xusta» bañada, amapola roída
¿Quién cojones ha apagado la luz?

Carne de cercanías y AP7
Siete vueltas por semana me enamoro de tu pie izquierdo y veo
Cómo se nos cae el cielo encima y con el dedo corazón
Lo aguanto y lo lanzo hacia arriba, oh yeah

En la punta de la lengua tenía un trozo de Venus
Que se me salía de la boca cada vez que la abría
En la punta de la lengua tenía un trozo de Venus
Que se me salía de la boca cada vez que la abría

Cuando salgo a buscar la alegría
No sé por qué acabo siempre en tu calle, yeh
Allí se escucha una melodía
Arañazo de caña de azúcar, caricia de zarzas, arriba

Incarme un garrote y volar, descivilizarme
Aprender a estimar las taras, las turbulencias
Descubrirnos poco a poco las carencias
Cuidar a los amigos como me cuidan ellos a mí
Contarnos las miserias con queso, pan y vino

Esnifar la vida con turulo compartido
Hacer viajar la lengua a través del valle que tienes entre los pechos
Todo por la patria de tu cuerpo, arrugas, muelles, pecas
Rinconcitos ocultos, cicatrices y tatuajes

Sueltas poesía en todas las miradas
Yo tenía las entrañas llenas de desechos
Y en la punta de la lengua tenía un trozo de Venus
Que me salía de la boca cada vez que la abría

Cuando salgo a buscar la alegría
No sé por qué termino siempre en tu calle, yeh
Allí se escucha una melodía
Arañazo de caña de azúcar, caricia de zarzas

Cuando salgo a buscar la alegría
No sé por qué termino siempre en tu calle, yeh
Me acerco allí cuando muere el día
Y tú siempre me recoges el alma del suelo

Cuando salgo a buscar la alegría
No sé por qué termino siempre en tu calle, yeh
Allí se escucha una melodía
Arañazo de caña de azúcar, caricia de zarzas

Cuando salgo a buscar la alegría
No sé por qué termino siempre en tu calle, yeh
Me acerco allí cuando muere el día
Y tú siempre me recoges el alma del suelo

Cuando salgo a buscar la alegría
No sé por qué termino siempre en tu calle, yeh
Allí se escucha una melodía
Arañazo de caña de azúcar, caricia de zarzas

Cuando salgo a buscar la alegría
No sé por qué termino siempre en tu calle, yeh
Me acerco allí cuando muere el día

Y tú siempre me recoges el alma del suelo

*Tubito para esnifar